Salta al contingut principal

Secció 1.4 Anàlisi i Síntesi de Fourier

A partir d’aquí, considerarem sempre una funció \(f:\RR\to\RR\text{,}\) \(t\mapsto f(t)\) periòdica amb període fonamental \(T\) (vegeu Definició 1.3.1).
Hi ha dues maneres d’expressar la sèrie de Fourier d’ \(f\text{.}\) La sèrie trigonomètrica o la sèrie complexa. Comuns a totes dues maneres són els següents fets:
  • L’existència d’unes funcions específiques que es diuen oscil·lacions elementals;
  • S’expressa la funció \(f\) com una combinació lineal d’aquestes oscil·lacions elementals;
  • El que caracteritza la funció \(f\) són els coeficients mitjançant els quals \(f\) s’expressa a partir de les oscil·lacions elementals;
  • Intervenen expressions com \(\frac{2\pi n}{T}\text{;}\) Aquestes també es poden expressar com \(\omega_n \)
    \begin{equation*} \omega_n = \frac{2\pi n}{T} = n\omega, \end{equation*}
    essent: \(\omega=\frac{2\pi}{T}\) la freqüència fonamental de la funció periòdica. Així, \(\omega_n\) és el múltiple \(n\)-èsim de la freqüència fonamental, I la lletra \(\omega\) és grega i es pronuncia omega.

Definició 1.4.1.

  • El procés de passar d’una funció coneguda als seus coeficients de Fourier es diu anàlisi de Fourier. Aquest terme és anàleg al concepte d’anàlisi en Química, on també volem saber (analitzar) de quines coses consisteix una substància donada.
  • El procés de reconstruir una funció a partir dels seus coeficients es diu síntesi de Fourier. També aquí l’analogia vé de la Química, on volem sintentitzar una substància a partir d’altres substàncies que ja tenim.

Subsecció 1.4.1 La sèrie trigonomètrica de Fourier

Hi ha dos tipus de funcions elementals:
  1. Les funcions cosinus sempre que la freqüència sigui un múltiple de \(\omega=\frac{2\pi}{T}\text{:}\)
    \begin{equation*} \cos\left(\frac{2\pi n}{T}\,t\right) \ = \ \cos(\omega_n t), \qquad\text{per a }n=0,1,2,\dots \end{equation*}
  2. Les funcions sinus sempre que la freqüència sigui un múltiple de \(\omega=\frac{2\pi}{T}\text{:}\)
    \begin{equation*} \sin\left(\frac{2\pi n}{T}\,t\right) \ = \ \sin(\omega_n t), \qquad\text{per a }n=1,2,\dots \end{equation*}
Aquí hem usat l’abreviació
\begin{equation*} \omega_n \ = \ n\omega \ = \ \frac{2\pi n}{T}. \end{equation*}

Nota 1.4.2.

Fixeu-vos bé que per les funcions cosinus permetem \(n=0\text{,}\) la qual cosa correspon a la funció \(\cos(\frac{2\cdot\pi\cdot0}{T}\,t) = \cos(0) = 1\text{.}\) En l’enginyeria elèctrica hi ha la tradició d’anomenar aquesta funció la component DC, perquè un corrent constant s’expressa com direct current. Els valors de \(k\) diferents a zero es diuen la component AC, Ja que varien periòdicament en el temps, la qual cosa es correspon amb una alternating current.

Nota 1.4.3.

Fixeu-vos també en què el període fonamental tant de \(\cos(\omega_n t)\) com de \(\sin(\omega_n t)\) és \(T/n\text{.}\) Per exemple:
\begin{equation*} \cos\left(\omega_n \cdot\frac{T}{n}\right) \ = \ \cos\left(\frac{2\pi n}{T}\,\frac{T}{n}\right) \ = \ \cos(2\pi) \ = \ 1. \end{equation*}
Imaginem que \(t\) va augmentant en valor des de 0, on \(\cos(2\pi nt/T)\) val 1. La fórmula que acabem d’escriure ens diu que en \(t=T/n\) succeeix per primera vegada que la funció \(\cos(2\pi nt/T)\) torni a valer 1, i per això \(T/n\) és el període d’aquesta funció.

Definició 1.4.4.

Sigui \(f(t):\RR\to\RR\) un senyal periòdic amb període \(T\in\RR\text{.}\)
Les fórmules per al anàlisi trigonomètric de Fourier de la funció \(f(t)\) Son
\begin{align} a_n &= \frac{2}{T} \int_0^{T} f(t) \cos\left(\frac{2\pi n}{T}\, t\right) \dd t, \qquad\text{per a } n=0,1,2,\dots,\tag{1.4.1}\\ b_n &= \frac{2}{T} \int_0^{T} f(t) \sin\left(\frac{2\pi n}{T}\, t\right) \dd t, \qquad\text{per a } n=1,2,3,\dots.\tag{1.4.2} \end{align}
La fórmula per a la síntesi trigonomètrica de Fourier és
\begin{equation} f(t) \ = \ \frac{a_0}{2} + \sum_{n=1}^\infty a_n \cos\left(\frac{2\pi n}{T}\, t\right) + \sum_{n=1}^\infty b_n \sin\left(\frac{2\pi n}{T}\, t\right).\tag{1.4.3} \end{equation}

Nota 1.4.5.

Hi ha diverses observacions a tenir en compte:
  1. la notació \(\sum\) significa addició; per exemple:
    \begin{equation*} \sum_{n=1}^3 a_n \cos\left(\frac{2\pi n}{T}\, t\right) \ = \ a_1 \cos\left(\frac{2\pi t}{T}\right) + a_2 \cos\left(\frac{4\pi t}{T}\right) + a_3 \cos\left(\frac{6\pi t}{T}\right). \end{equation*}
  2. El fet que en la fórmula (1.4.3) el sumant \(a_0/2\) sigui diferent de tots els altres és una convenció, no una necessitat. Hi ha una altra convenció, segons la qual la fórmula de síntesi és
    \begin{align*} f(t) &= \widetilde{a_0} + \sum_{n=1}^\infty a_n \cos\left(\frac{2\pi n}{T}\, t\right) + \sum_{n=1}^\infty b_n \sin\left(\frac{2\pi n}{T}\, t\right) \\ &= \sum_{n=0}^\infty a_n \cos(\omega_n t) + \sum_{n=1}^\infty b_n \sin(\omega_n t), \end{align*}
    però llavors la fórmula per \(\widetilde{a_0}\) canvia a
    \begin{equation} \widetilde{a_0} \ = \ \frac{1}{T}\int_0^T f(t) \dd t,\tag{1.4.4} \end{equation}
    i, per tant, \(\widetilde{a_0}\) és la meitat de \(a_0\text{.}\) No és el més estàndard, però us apareixerà així en part del material de l’assignatura. Si es busquen exemples i vídeos a Internet, cal fixar-se molt bé quina d’aquestes dues convencions utilitzen. Els resultats per a anàlisi i síntesi depenen de la convenció, i no es poden utilitzar sense més en l’altra.
  3. la fórmula (1.4.4) és el valor mig o mitjana de la funció \(f(t)\text{.}\) Per tant, el coeficient constant de la sèrie de Fourier és sempre el valor mitjà de la funció (En les dues convencions).
  4. El fet que la integració vagi de 0 a \(T\) és arbitrari. De fet, es pot integrar des de qualsevol valor \(t_0\) Fins a \(t_0+T\) sense que el resultat varii; integrar de 0 a \(T\) correspon a escollir \(t_0=0\text{.}\) És un bon exercici entendre per què és cert que surt el mateix resultat per a qualsevol valor de \(t_0\text{.}\) (Recorda que \(f(t)\) és periòdica amb període \(T\text{.}\))
  5. Ja que el cosinus és una funció parella i el sinus és una funció senar, els coeficients de Fourier trigonomètrics ens proporcionen directament la descomposició de \(f(t)\) en la seva part parella i senar:
    \begin{equation} f(t) \ = \ \underbrace{ \frac{a_0}{2} + \sum_{n=1}^\infty a_n \cos\left(\omega_n t\right)}_{f_{\text{parella}}(t)} + \underbrace{ \sum_{n=1}^\infty b_n \sin\left(\omega_n t\right)}_{f_{\text{senar}}(t)}.\tag{1.4.5} \end{equation}
    En particular:
    • si ja sabem per endavant que la funció \(f(t)\) és parella no cal calcular els coeficients \(b_n\text{,}\)
    • i si sabem que la funció \(f(t)\) és senar, no cal calcular els coeficients \(a_n\text{,}\)
    perquè s’anul·laran.

Exemple 1.4.6.

Fem servir les fórmules (1.4.1) y (1.4.2) per calcular la sèrie trigonomètrica de Fourier de la funció dent de serra, Definida per
\begin{equation*} f(t) \ = \ \frac{t}{\pi} \qquad\text{per a } -\pi\lt t\lt \pi, \end{equation*}
y estesa per periodicitat. Això vol dir que
\begin{equation*} f(t+ 2\pi k) \ = \ f(t) \qquad \text{per a } -\pi\lt t\lt \pi \quad\text{y }\quad k\in\ZZ. \end{equation*}
Els coeficients trigonomètrics de Fourier d’aquesta funció que diuen així.
  1. Primer cal observar que la integral d’una funció periòdica sobre un interval de longitud el període té sempre el mateix valor. És per això que podem substituir en la definició dels coeficients \([0, T]\) per \([-\pi,\pi]\text{:}\)
    \begin{align} a_n &= \frac1{\pi^2}\int_{-\pi}^\pi t \cos(n t)\, dt\tag{1.4.6}\\ b_n &= \frac1{\pi^2}\int_{-\pi}^\pi t \sin(n t)\, dt\tag{1.4.7} \end{align}
  2. Observem també que la funció que apareix en l’expressió de \(a_n\) és senar, per Observació 1.3.10 8), del que es dedueix que \(a_n=0\text{.}\)
  3. En quant a la segona integral (1.4.7), Es pot integrar per parts prenent \(u=t\text{,}\) \(dv=\sin(n t)\,dt\) amb el que \(du=dt\) i \(v = -\cos(n t)/n\text{.}\) Ara cal avaluar \(uv = - t\cos(n t)/n\) en \(t=\pm\pi\text{.}\) Com és una funció parella, serà el doble del valor en \(t=\pi\text{,}\) És a dir \(-2\pi(-1)^n/n\text{.}\) A això cal restar-li el valor de la integral de \(v\,du = -\cos(n t)/n\) que és \(-\sin( n t)/n^2\text{,}\) que avaluada a \(t=\pm\pi\) dóna zero. Per la qual cosa,
    \begin{equation*} a_n=0; \qquad b_n = -\frac{2(-1)^n}{n\pi}. \end{equation*}

Subsecció 1.4.2 La sèrie complexa de Fourier

Com a funcions elementals farem servir ara les exponencials complexes
\begin{equation*} e^{\ii \frac{2\pi n}{T}t} \ = \ \cos\left(\frac{2\pi n}{T}\,t\right) + \ii \sin\left(\frac{2\pi n}{T}\,t\right) \end{equation*}
La fórmula per a l’anàlisi complexa de Fourier de la funció \(f(t)\) és
\begin{equation*} c_n \ = \ \frac{1}{T} \int_0^{T} f(t) e^{-\ii\frac{2\pi n}{T}\, t} \dd t, \qquad\text{per a } n=0,1,2,\dots, \end{equation*}
La fórmula per a la síntesi complexa de Fourier és
\begin{equation} f(t) \ = \ \sum_{n=-\infty}^\infty c_n e^{\ii \frac{2\pi n}{T}\, t}\tag{1.4.8} \end{equation}

Nota 1.4.7.

  1. Fixeu-vos bé en què en la fórmula d’anàlisi surt \(e^{-\ii \omega_n t}\text{,}\) però en la de síntesi surt \(e^{\ii \omega_n t}\text{.}\)

Subsecció 1.4.3 Convertir la sèrie trigonomètrica en la sèrie complexa i viceversa

Demostració.

Per a passar de la sèrie trigonomètrica a la sèrie complexa, primer hem d’expressar \(a_n\) i \(b_n\) com
\begin{align*} a_n &= A_n \cos\varphi_n,\\ b_n &= A_n \sin\varphi_n. \end{align*}
Això es correspon a expressar el número complex \(a_n+\ii b_n\) en la forma polar. La resposta és
\begin{align*} A_n &= \sqrt{a_n^2 + b_n^2},\\ \varphi_n &= \arctan_2(b_n, a_n). \end{align*}
Ara fem servir la identitat
\begin{align*} \cos\varphi_n \cos\omega_n t + \sin\varphi_n \sin\omega_n t &= \cos(\varphi_n - \omega_n t)\\ &= \cos(\omega_n t - \varphi_n) \end{align*}
amb \(A_n\cos\varphi_n = a_n\) , \(A_n\sin\varphi_n = b_n\) , i \(\beta = \omega_n t\) :
\begin{align} f(t) &= \frac{a_0}{2} + \sum_{n=1}^\infty \left( a_n \cos\left(\frac{2\pi n}{T}\, t\right) + b_n \sin\left(\frac{2\pi n}{T}\, t\right) \right)\notag\\ &= \frac{a_0}{2} + \sum_{n=1}^\infty \left( A_n\cos\varphi_n\cos\omega_n t + A_n\sin\varphi_n\sin\omega_n t \right)\notag\\ &= \frac{a_0}{2} + \sum_{n=1}^\infty A_n \cos(\omega_n t - \varphi_n).\tag{1.4.12} \end{align}
La identitat (1.4.12) s’anomena la forma d’ amplitud i fase de la sèrie de Fourier, però no la treballarem més.
Ara apliquem la identitat d’Euler,
\begin{equation} e^{\ii \varphi} \ = \ \cos\varphi + \ii \sin\varphi.\tag{1.4.13} \end{equation}
Reemplaçant \(\varphi\) per \(-\varphi\) en (1.4.13) dóna
\begin{equation} e^{-\ii \varphi} \ = \ \cos(-\varphi) + \ii \sin(-\varphi) \ = \ \cos\varphi - \ii \sin\varphi.\tag{1.4.14} \end{equation}
En sumar (1.4.13) i (1.4.14) obtenim
\begin{equation*} e^{\ii\varphi} + e^{-\ii\varphi} \ = \ 2\cos\varphi, \end{equation*}
d’on deduïm que
\begin{equation} \cos\varphi \ = \ \frac12\left( e^{\ii\varphi} + e^{-\ii\varphi} \right).\tag{1.4.15} \end{equation}
Anàlogament, en restar (1.4.14) de (1.4.13) obtenim
\begin{equation*} \sin\varphi \ = \ \frac{1}{2\ii}\left( e^{\ii\varphi} - e^{-\ii\varphi} \right) \ = \ -\frac{\ii}{2}\left( e^{\ii\varphi} - e^{-\ii\varphi} \right); \end{equation*}
però aquesta fórmula no la farem servir de moment.
Ara volem substituir (1.4.15) en (1.4.12). La part essencial d’aquesta substitució és la que afecta el terme \(\cos(\omega_n t -\varphi_n)\text{.}\) Escriurem \(\exp(\alpha)\) per \(e^\alpha\) perquè les fórmules surtin més llegibles. Comencem amb (1.4.15), i usarem també la propietat fonamental \(\exp(a+b)=\exp(a)\exp(b)\) de la funció exponencial.
\begin{align*} 2 \cos (\omega_n t - \varphi_n) &= \exp(\ii(\omega_n t - \varphi_n)) + \exp(-\ii(\omega_n t - \varphi_n))\\ &= \exp(\ii\omega_n t - \ii\varphi_n) + \exp(-\ii\omega_n t + \ii\varphi_n)\\ &= \exp(\ii\omega_n t) \exp( - \ii\varphi_n) + \exp(-\ii\omega_n t) \exp( + \ii\varphi_n)\\ &= \exp(\ii\omega_n t) \exp( - \ii\varphi_n) + \exp(\ii\omega_{-n} t) \left(\exp(- \ii\varphi_n)\right)^\star. \end{align*}
En l’últim pas hem fet servir que
\begin{equation*} \omega_{-n} \ = \ \frac{2\pi (-n)}{T} \ = \ -\frac{2\pi n}{T} \ = \ -\omega_n \end{equation*}
i que \(\exp(\ii\varphi_n)\) és el valor complex conjugat de \(\exp(-\ii\varphi_n)\text{.}\) Finalment, hem denotat el complex conjugat d’un nombre complex \(a\) per \(a^\star\text{.}\)
En substituir a (1.4.12) obtenim
\begin{align*} f(t) &= \frac{a_0}{2} + \sum_{n=1}^\infty A_n \cos(\omega_n t - \varphi_n)\\ &= \frac{a_0}{2} + \sum_{n=1}^\infty \frac{A_n}{2} \left[ \exp(\ii\omega_n t) \exp( - \ii\varphi_n) + \exp(\ii\omega_{-n} t) \left(\exp(- \ii\varphi_n)\right)^\star \right]\\ &= \underbrace{ \frac{a_0}{2} }_{=:\ c_0} + \sum_{n=1}^\infty \left[ \underbrace{ \left( \frac{A_n}{2} e^{- \ii\varphi_n} \right) }_{=:\ c_n} e^{\ii\omega_n t} + \underbrace{ \left( \frac{A_n}{2} e^{- \ii\varphi_n} \right)^\star }_{=:\ c_{-n}} e^{\ii\omega_{-n} t} \right]\\ &= c_0 + \sum_{n=1}^{\infty} c_n e^{\ii\omega_n t} + \sum_{n=1}^{\infty} c_{-n} e^{\ii\omega_{-n} t}\\ &= c_0 + \sum_{n=1}^{\infty} c_n e^{\ii\omega_n t} + \sum_{n=-\infty}^{-1} c_{n} e^{\ii\omega_{n} t}\\ &= \sum_{n=-\infty}^{\infty} c_n e^{\ii\omega_n t}. \end{align*}

Exercicis Exercicis

1.
Manipulant les fórmules (1.4.9)-(1.4.11), esbrina com calcular els coeficients trigonomètrics \(a_n,b_n\) a partir dels coeficients complexos \(c_n\text{.}\)
2.
Desde (1.4.5) podem deduir com afecta als coeficients trigonomètrics \(a_n,b_n\) el fet que \(f\) sigui parella o senar. Com afecta als coeficients complexos \(c_n\) el fet que \(f\) sigui parella o senar?

Subsecció 1.4.4 Harmònics i aproximació d’una sèrie de Fourier

Definició 1.4.9.

el terme
\begin{equation*} a_n \cos\left(\frac{2\pi n}{T}\, t\right) + b_n \sin\left(\frac{2\pi n}{T}\, t\right) \end{equation*}
és l’harmònic \(n\)-èsim de la sèrie trigonomètrica de Fourier de \(f(t)\text{.}\) Els coeficients \(a_n\) y \(b_n\) mesuren el pes (la importància) de la freqüència \(\omega_n=n\frac{2\pi}{T}\) en el senyal \(f(t)\text{.}\)

Nota 1.4.10.

per l’Observació 1.3.2 i la Nota 1.4.3, l’harmònic \(n\)èsim d’una sèrie trigonomètrica de Fourier és una funció periòdica amb període \(T\), amb total independència del valor de \(n\text{.}\) Això sí, el període fonamental del \(n\)-èsim harmònic és \(T/n\text{.}\)
El fet que la sumació vagi fins \(n=\infty\) en (1.4.3) és una ficció matemàtica, que no es correspon amb la realitat física. No existeix en la realitat cap funció amb freqüència fonamental arbitràriament gran, ja que per sota de la longitud de Planck
 1 
Planck_length
el nostre coneixement de la realitat s’acaba. Si en comptes de fins a infinit sumem només fins a cert nombre arbitrari \(N\text{,}\) obtenim una aproximació a la sèrie de Fourier amb la qual podem treballar a la pràctica.

Definició 1.4.11.

L’aproximació fins al \(N\)-èsim harmònic de la sèrie de Fourier
\begin{align*} f(t) & = \frac{a_0}{2} + \sum_{n=1}^\infty a_n \cos\left(\omega_n t\right) + \sum_{n=1}^\infty b_n \sin\left(\omega_n t\right)\\ &= \sum_{n=-\infty}^\infty c_n e^{\ii \omega_n t} \end{align*}
és
\begin{align*} S_N(f)(t) &= \frac{a_0}{2} + \sum_{n=1}^N a_n \cos(\omega_n t) + \sum_{n=1}^N b_n \sin(\omega_n t)\\ & = \sum_{n=-N}^N c_n e^{\ii \omega_n t}. \end{align*}
L’única diferència entre aquestes dues expressions és que a la primera sumem fins a l’infinit, mentre que en la segona només fins \(N\text{.}\)