Salta al contingut principal

Secció 4.4 Càlcul de la transformada de Laplace inversa

Les transformades de Laplace acostumen a ser quocients de polinomis. Explicarem com resoldre sistemàticament aquests casos aplicant la descomposició en fraccions simples.

Subsecció 4.4.1 Descomposició en fraccions simples

  • Partim de \(\displaystyle X(s)=\frac{p(s)}{q(s)}\) on \(p(s)\) i \(q(s)\) són polinomis tals que el grau de \(p(s)\) sigui, com a molt, el grau de \(q(s)\text{.}\)
  • Busquem les arrels (els zeros) del polinomi del denominador \(q(s)\text{.}\)
  • Suposem que el coeficient de la potència de grau més gran de \(q(s)\) val 1:
    \begin{equation*} q(s)=s^n+a_{n-1} s^{n-1}+ \cdots + a_2s^2+a_1s+a_0 \end{equation*}
    Per exemple, si \(q(s)=s^2-2s+1\text{,}\) podem factoritzar i obtenir \(q(s)=(s+1)(s^2+1).\)
Segons com siguin les arrels de \(q(s)\) (reals o complexes, simples o múltiples) farem la descomposició de la nostra fracció en una suma de fraccions simples.
  • Si \(s=a\) és una arrel real simple de \(q(s)\text{,}\) la fracció simple corresponent és:
    \begin{equation*} \frac{A}{s-a}\, , \quad A\ \ \text{coeficient a determinar} \end{equation*}
  • Si \(s=a\) és una arrel real de \(q(s)\) amb multiplicitat \(k\ge 2\), tenim la suma de \(k\) fraccions simples:
    \begin{equation*} \frac{A_1}{s-a}+ \frac{A_2}{(s-a)^2}+ \cdots + \frac{A_k}{(s-a)^k}\, , \quad A_1,\, A_2, \cdots, A_k \ \ \text{coeficients a determinar} \end{equation*}
  • Si \(s=\alpha \pm \beta j\) són dues arrels complexes simples, la fracció simple corresponent és:
    \begin{equation*} \frac{As+B}{(s-\alpha)^2+\beta^2}\, , \quad A,\, B\ \ \text{coeficients a determinar} \end{equation*}
    El denominador \(\displaystyle(s-\alpha)^2+\beta^2\) és el resultat multiplicar els factors que corresponen a les arrels:
    \begin{align*} (s-(\alpha +\beta j))(s-(\alpha -\beta j)) &= ((s-\alpha) -\beta j)((s-\alpha) +\beta j)\\ &=(s-\alpha)^2 -\beta^2 j^2\\ &= (s-\alpha)^2+\beta^2 \end{align*}
  • El cas d’arrels complexes múltiples no ho expliquem perquè no apareix en els problemes.
A partir de la descomposició en fraccions simples, podem calcular la transformada inversa de \(X(s)\) aplicant la propietat de la linealitat i la taula de TL.

Exemple 4.4.1. TL inversa d’una funció racional.

Calculem la transformada inversa de \(\displaystyle X(s)=\frac{s+1}{s^3-s^2}\text{.}\)
Les arrels del polinomi del denominador són:
\begin{equation*} s^3-s^2=0\quad \Longrightarrow\quad s^2(s-1)=0 \quad \Longrightarrow\quad \begin{cases} s^2=0\ \Longrightarrow s=0\ \ \text{doble}\\ s-1=0\ \Longrightarrow s=1\end{cases} \end{equation*}
El denominador de \(X(s)\) factoritza a
\begin{equation*} X(s) =\frac{s+1}{s^3-s^2}=\frac{s+1}{s^2(s-1)}. \end{equation*}
Fem ara la descomposició en fraccions simples:
\begin{align*} X(s) = \frac{s+1}{s^2(s-1)} &= \frac{A}{s}+ \frac{B}{s^2}+\frac{C}{s-1}\\ & =\frac{As(s-1)+B(s-1)+Cs^2}{s^2(s-1)} \end{align*}
Igualem els numeradors de la segona i última fracció, que tenen el mateix denominador:
\begin{align*} s+1& = As(s-1)+B(s-1)+Cs^2\\ &= (A+C) s^2+(B-A)s-B. \end{align*}
Per tant,
\begin{align*} A+C&=0\\ B-A&=1\\ -B=1 \end{align*}
i concluim que \(A=-2,\ B=-1,\ C=2\text{.}\) Així doncs, ens queda com a resposta final:
\begin{equation*} X(s)=\frac{-2}{s}- \frac{1}{s^2}+\frac{2}{s-1}. \end{equation*}
Ara calculem la transformada inversa de \(X(s)\) aplicant primer la propietat de la linealitat,
\begin{equation*} x(t)=\mathrm{L}^{-1}\left(\frac{-2}{s}-\frac{1}{s^2}+\frac{2}{s-1}\right)= -2\, \mathrm{L}^{-1}\left(\frac{1}{s}\right)- \mathrm{L}^{-1}\left(\frac{1}{s^2}\right)+ 2\, \mathrm{L}^{-1}\left(\frac{1}{s-1}\right) \end{equation*}
i després la taula de TL:
\begin{equation*} \mathrm{L}^{-1}\left(\frac{1}{s}\right)=u(t);\quad \mathrm{L}^{-1}\left(\frac{1}{s^2}\right)=t\,u(t);\quad \mathrm{L}^{-1}\left(\frac{1}{s-1}\right)=\mathrm{e}^t u(t). \end{equation*}
Per tant,
\begin{equation*} \hspace{-4cm} x(t)=-2\,u(t)-t\,u(t)+2\, \mathrm{e}^t u(t). \end{equation*}

Exemple 4.4.2. TL inversa d’una funció amb una exponencial.

Calculem la transformada inversa de
\begin{equation*} Y(s)=\frac{s+1}{s^3-s^2}\, \mathrm{e}^{-3s}\text{.} \end{equation*}
Quan tenim un quocient de polinomis multiplicat per una exponencial del tipus \(\displaystyle\mathrm{e}^{-t_0 s}\) el que hem de fer és calcular la transformada inversa del quocient de polinomis i després aplicar la propietat del desplaçament temporal.
La transformada inversa del quocient de polinomis de \(Y(s)\) l’hem calculat a l’exemple anterior:
\begin{equation*} X(s)=\frac{s+1}{s^3-s^2} \quad \Longrightarrow\quad x(t)=-2\,u(t)-t\,u(t)+2\, \mathrm{e}^t u(t) \end{equation*}
Així tenim
\begin{equation*} \hspace{-3cm} Y(s)=\frac{s+1}{s^3-s^2}\, \mathrm{e}^{-3s}= X(s)\, \mathrm{e}^{-3s} \end{equation*}
i aplicant la propietat del desplaçament temporal
\begin{equation*} y(t)=\mathrm{L}^{-1}\left(Y(s)\right)=\mathrm{L}^{-1}\left(X(s)\, \mathrm{e}^{-3s}\right)=x(t-3) \end{equation*}
tenim que \(y(t)\) és el resultat d’aplicar un retard a \(x(t)\) de 3 unitats. L’expressió del senyal \(y(t)\) és:
\begin{equation*} y(t)=-2\,u(t-3)-(t-3)\,u(t-3)+2\, \mathrm{e}^{t-3} u(t-3) \end{equation*}
Com podem veure en l’expressió del senyal \(y(t)\text{,}\) aquest retard fa que \(y(t)\) valgui 0 para valores de \(t<3\text{.}\)