Salta al contingut principal

Secció 4.2 Propietats de la transformada de Laplace

A continuació enunciarem les propietats de la transformada de Laplace. Les que més utilitzarem són:
Aquesta darrera es necessita per a resoldre equacions diferencials (mireu els problemes de la llista 6, 7, 8 i 13). A més, la propietat de la transformada de una integral, serveix per resoldre equacions on apareix la integral de la funció incògnita (mireu el problema 12 de la llista).
En els exemples suposarem conegudes les transformades dels senyals \(u(t)\) (calculada abans) i \(\displaystyle\mathrm{e}^t u(t)\text{:}\)
\begin{align*} \mathrm{L} \left(u(t)\right)&=\frac{1}{s} \, , \quad\quad {\rm Re}(s)>0\, ;\\ \mathrm{L} \left(\mathrm{e}^t u(t)\right)&=\frac{1}{s-1}\, , \quad {\rm Re}(s)>1. \end{align*}

Subsecció 4.2.1 Linealitat o superposició finita

Observació 4.2.2.

Compareu-ho amb la mateixa propietat per a la transformada de Fourier (Teorema 2.2.1).
Per exemple, si
\begin{equation*} x(t)=3 u(t)+2 \mathrm{e}^t u(t), \end{equation*}
obtenim que
\begin{align*} X(s) &= \mathrm{L} \left(3 u(t)+2 \mathrm{e}^t u(t)\right)\\ &=3\, \mathrm{L} \left(u(t)\right)+2\, \mathrm{L} \left(\mathrm{e}^t u(t)\right)\\ &= 3\,\frac{1}{s}+ 2\,\frac{1}{s-1}\, , \quad {\rm Re}(s)>1 \end{align*}

Subsecció 4.2.2 Desplaçament temporal

El desplaçament temporal serà sempre retard perquè els senyals valen 0 per \(t<0\text{.}\)

Observació 4.2.4.

Compareu-ho amb la mateixa propietat per a la transformada de Fourier (Teorema 2.2.6).
Per exemple, donat
\begin{equation*} x(t)=\mathrm{e}^t u(t), \end{equation*}
calculem la TL de \(x(t-2)\text{:}\)
\begin{equation*} \mathrm{L} \left(x(t-2)\right)=\mathrm{e}^{-2s} X(s)= \mathrm{e}^{-2s} \frac{1}{s-1}\, , \quad {\rm Re}(s)>1 \end{equation*}

Subsecció 4.2.3 Desplaçament en la variable de la transformada

Observació 4.2.6.

Compareu-ho amb la mateixa propietat per a la transformada de Fourier (Teorema 2.2.12).
Per exemple, donat
\begin{equation*} x(t)=\mathrm{e}^t u(t), \end{equation*}
calculem la TL de \(\displaystyle\mathrm{e}^{4t} x(t)=\mathrm{e}^{4t}\mathrm{e}^t u(t)= \mathrm{e}^{5t} u(t)\text{:}\)
\begin{equation*} \mathrm{L}\left(\mathrm{e}^{4t} x(t)\right)= X(s-4)= \frac{1}{s-4-1}=\frac{1}{s-5}\, , \quad {\rm Re}(s)>1+4=5 \end{equation*}

Subsecció 4.2.4 Canvi d’escala

Observació 4.2.8.

Compara amb la mateixa propietat per a la transformada de Fourier (Teorema 2.2.19).
Per exemple, donat
\begin{equation*} x(t)=\mathrm{e}^t u(t), \end{equation*}
calculem la TL de \(\displaystyle x(3t)=\mathrm{e}^{3t} u(3t)=\mathrm{e}^{3t} u(t)\text{:}\)
\begin{equation*} \mathrm{L} \left(x(3t)\right)= \frac{1}{3}\, X\left(\frac{s}{3}\right)= \frac{1}{3}\, \frac{1}{\frac{s}{3}-1}= \frac{1}{3}\, \frac{1}{\frac{s-3}{3}}= \frac{1}{s-3} \, , \quad {\rm Re}(s)>3 \end{equation*}

Subsecció 4.2.5 Transformada de les derivades successives d’un senyal

Observació 4.2.10.

Veiem que la transformada de Laplace de \(x^{(n)}(t)\) s’obté amb la transformada de Laplace de \(x(t)\text{,}\) \(X(s)\text{,}\) i les condicions inicials de \(x(t)\) i les seves derivades fins l’ordre \(n-1\) en \(t=0\text{.}\)
  • En el cas \(n=1\text{:}\)
    \begin{equation*} \mathrm{L} \left(x'(t)\right)= s X(s)- x(0) \end{equation*}
  • En el cas \(n=2\text{:}\)
    \begin{equation*} \mathrm{L} \left(x''(t)\right)= s^2 X(s)- s\, x(0)-x'(0) \end{equation*}

Exemple 4.2.11. Un circuit RL.

En un circuit RL la intensitat del corrent ve donada per l’EDO lineal amb coeficients constants:
\begin{equation*} \hspace{-2cm} L\,i'(t) + R\,i(t)=E(t), \end{equation*}
on \(E(t)\) és el potencial aplicat a l’circuit, \(L\) és la inductància i \(R\) és la resistència.
Amb les dades \(L=1\)H, \(R=5\Omega\text{,}\) \(E(t)= 1\)V, i sabent que \(i(0)=1\)A, hem de calcular l’expressió de \(i(t)\text{.}\) El que tenim és el problema de valor inicial (PVI) següent
\begin{equation*} \begin{cases} i'(t)+5\,i(t)=1\\ i(0)=1 \end{cases} \end{equation*}
que és molt senzill de resoldre amb les eines del tema d’EDOs, però que utilitzarem per veure com es resolen PVI aplicant la transformada de Laplace. L’esquema que seguirem és
  1. Fem la transformada de Laplace a l’EDO
    \begin{equation*} \mathrm{L}\left(i'(t)+5\,i(t)\right)=\mathrm{L}\left(1\right), \end{equation*}
    apliquem la propietat de la linealitat, i substituïm \(\displaystyle\mathrm{L}\left(1\right)=\frac{1}{s}\text{:}\)
    \begin{equation*} \mathrm{L}\left(i'(t)\right)+ 5\,I(s)=\frac{1}{s}. \end{equation*}
    Apliquem ara la propietat de obtenció de la TL de la derivada d’un senyal (Teorema 4.2.9), on utilitzarem la condició inicial del PVI,
    \begin{equation*} \mathrm{L}\left(i'(t)\right)=s\, I(s)-i(0)=s\, I(s)-1, \end{equation*}
    i tenim
    \begin{equation*} s\, I(s)-1+ 5\,I(s)=\frac{1}{s}, \end{equation*}
    que és una equació algebraica d’incògnita \(I(s)\text{.}\)
  2. Resolem aquesta equació:
    \begin{align*} s\, I(s)-1+ 5\,I(s)&=\frac{1}{s}\\ \Longrightarrow\qquad (s+5) I(s)&=\frac{1}{s}+1=\frac{s+1}{s}\\ \Longrightarrow\qquad I(s)&=\frac{s+1}{(s+5)s}. \end{align*}
  3. A partir d’aquí hem de trobar la transformada inversa de \(I(s)\text{,}\) que és la nostra incògnita de partida \(i(t)\text{.}\) Més endavant veurem el procediment general, però podem resoldre fàcilment aquest cas.
    \(I(s)\) és un quocient de polinomis on es pot fer la descomposició en fraccions simples següent:
    \begin{equation*} I(s)=\frac{s+1}{(s+5)s} =\frac{A}{s+5}+\frac{B}{s}\, ,\qquad \text{amb }A,\ B\text{ a determinar.} \end{equation*}
    Sumant les fraccions simples obtenim
    \begin{equation*} \frac{A}{s+5}+\frac{B}{s} = \frac{As+B(s+5)}{(s+5)s}, \end{equation*}
    amb la qual cosa hem de tenir la igualtat
    \begin{equation*} \frac{s+1}{(s+5)s} = \frac{As+B(s+5)}{(s+5)s}. \end{equation*}
    Comparant numeradors surt que s’ha de complir que
    \begin{equation*} s+1 =As+B(s+5)=(A+B)s+5B. \end{equation*}
    Comparant els coeficients de \(s\) i el terme constant, concloïm que
    \begin{align*} A+B&=1\\ 5B&=1, \end{align*}
    la qual cosa ens porta a \(A=\frac{4}{5}\, ,\ B=\frac{1}{5}\) i per tant a la solució
    \begin{equation*} I(s) =\frac{4}{5}\,\frac{1}{s+5}+ \frac{1}{5}\,\frac{1}{s}. \end{equation*}
    A partir d’aquesta expressió de la transformada \(I(s)\text{,}\) podem obtenir \(i(t)\) aplicant la propietat de la linealitat:
    \begin{align*} i(t)&=\mathrm{L}^{-1}\left(I(s)\right)\\ &= \mathrm{L}^{-1}\left(\frac{4}{5}\,\frac{1}{s+5}+ \frac{1}{5}\,\frac{1}{s}\right)\\ &=\frac{4}{5}\, \mathrm{L}^{-1}\left(\frac{1}{s+5}\right)+ \frac{1}{5}\,\mathrm{L}^{-1}\left(\frac{1}{s}\right). \end{align*}
    Ara utilitzem les taules de TL, d’on obtenim
    \begin{align*} \mathrm{L}^{-1}\left(\frac{1}{s+5}\right)&= \mathrm{e}^{-5t} u(t),\\ \mathrm{L}^{-1}\left(\frac{1}{s}\right)&= u(t), \end{align*}
    i així tenim la resposta final
    \begin{equation*} i(t)= \frac{4}{5}\,\mathrm{e}^{-5t} u(t) + \frac{1}{5}\,u(t). \end{equation*}

Subsecció 4.2.6 Derivació en una transformada

Per exemple, donat \(\displaystyle x(t)=\mathrm{e}^t u(t)\text{,}\) calculem la TL de
\begin{equation*} t^2 x(t)= t^2 \mathrm{e}^t u(t): \end{equation*}
Per començar,
\begin{equation*} \mathrm{L}\left(t^2 x(t)\right)= (-1)^2 X''(s)=X''(s), \end{equation*}
i sabem que
\begin{equation*} X(s)=\frac{1}{s-1}\, ,\ \ {\rm Re}(s)>1. \end{equation*}
Calculem \(X''(s)\text{:}\)
\begin{equation*} X(s)=\frac{1}{s-1}\quad \Longrightarrow\quad X'(s)=\frac{-1}{(s-1)^2} \quad \Longrightarrow\quad X''(s)=\frac{2}{(s-1)^3} \end{equation*}
Per tant,
\begin{equation*} \mathrm{L}\left(t^2 x(t)\right)= X''(s)=\frac{2}{(s-1)^3} \, , \quad {\rm Re}(s)>1 \end{equation*}

Subsecció 4.2.7 Transformada d’una integral

Per exemple, donat \(\displaystyle x(t)=\mathrm{e}^t u(t)\text{,}\) calculem la TL de \(\displaystyle y(t)= \int_0^t x(\tau)\, d\tau= \int_0^t\mathrm{e}^\tau\, d\tau\text{:}\)
\begin{equation*} \hspace{-2cm} Y(s)=\mathrm{L}\left(\int_0^t x(\tau)\, d\tau\right)= \frac{X(s)}{s}=\frac{1}{(s-1)s}\, ,\quad {\rm Re}(s)>1 \end{equation*}