|
|
El xifratge per substitució monoalfabètic sembla indesxifrable
a causa de l'elevat nombre de possibles claus. Malgrat això,
existeix una drecera que en pot minvar la seguretat. Aquesta secció
explica la història de com es va inventar la tècnica per descodificar-lo,
explica com funciona i proporciona una eina que t'ajudarà
a descodificar xifratges.
|
|
La
tècnica per descodificar el xifratge per substitució marca
el naixement de la criptoanàlisi. Això va passar a
l'edat daurada de la civilització islàmica, quan molts
manuscrits antics estrangers eren portats a Bagdad per ser afegits
a la gran biblioteca. Alguns d'aquests manuscrits estaven xifrats,
cosa que va motivar els desxifradors de codis a desxifrar-los
i revelar-ne els secrets.
Les
lletres A i T són les més
comunes en àrab, mentre que en català ho són
la E i la A.
Si un missatge és xifrat de manera que cada lletra se substitueix
per una de diferent, llavors la nova lletra tindrà tots els
atributs de la vella, incloent-hi com de comuna és.
Per
tant, si la lletra més comuna en un missatge xifrat és
la W, llavors probablement la W representarà la E. Si hi ha moltes
G, llavors la G representarà la A, i així successivament.
Els
enllaços en el menú donen més informació
sobre com es poden descodificar els xifratges per substitució, incloent-hi una
eina interactiva que t'ajudarà a descodificar missatges xifrats.
|
|
|
Encara no se sap qui va ser el primer que es va adonar que la variació
en la freqüència de les lletres es podia fer servir
per descodificar xifratges. La primera descripció coneguda és
del segle IX i és deguda a Abu Yusuf Ya 'qub ibn Is-haq ibn as-Sabbah
ibn 'omran ibn Ismail al-Kindi. Conegut com el filòsof dels
àrabs, Al-Kindi va ser l'autor de 290 llibres de medicina, astronomia,
matemàtiques, lingüística i música, però
el seu major tractat, redescobert el 1987 a l'arxiu Sulaimaniyyah
Ottoman d'Istanbul, és un manuscrit sobre el desxifratge de
missatges criptogràfics.
|