La tècnica per descodificar el xifratge per substitució marca el naixement de la criptoanàlisi. Això va passar a l'edat daurada de la civilització islàmica, quan molts manuscrits antics estrangers eren portats a Bagdad per ser afegits a la gran biblioteca. Alguns d'aquests manuscrits estaven xifrats, cosa que va motivar els desxifradors de codis a desxifrar-los i revelar-ne els secrets.

Les lletres A i T són les més comunes en àrab, mentre que en català ho són la E i la A.

Si un missatge és xifrat de manera que cada lletra se substitueix per una de diferent, llavors la nova lletra tindrà tots els atributs de la vella, incloent-hi com de comuna és.

Per tant, si la lletra més comuna en un missatge xifrat és la W, llavors probablement la W representarà la E. Si hi ha moltes G, llavors la G representarà la A, i així successivament.

Els enllaços en el menú donen més informació sobre com es poden descodificar els xifratges per substitució, incloent-hi una eina interactiva que t'ajudarà a descodificar missatges xifrats.