El xifratge per substitució homofònica implica substituir cada una de les lletres per una varietat de substituts, on el nombre potencial de substituts és proporcional a la freqüència de la lletra. Per exemple, la lletra A apareix un 13% del total de les lletres en català; aleshores se li assignen 13 símbols per representar-la. Cada vegada que apareix una A al text net, s'escull un dels 13 símbols a l'atzar i se substitueix. D'aquesta manera, al final del xifratge, cada símbol apareix aproximadament un 1% al text xifrat. La lletra C apareix al text net un 4% del total de lletres i, per tant, se li assignen 4 símbols per representar-la. Cada vegada que apareix una C al text net, es pot escollir qualsevol dels quatre símbols i així cada un dels símbols contribuirà amb l'1% al text xifrat. Aquest procés continua amb la resta de l'alfabet fins que s'arriba a la lletra Z, que apareix molt poc i té aleshores un únic substitut. A l'exemple de sota, els substituts són generalment números de tres dígits i hi ha entre 1 i 14 substituts per a cada lletra, depenent de la freqüència relativa de cadascuna.

S'ofereixen diferents substituts per a les lletres més freqüents per anivellar la freqüència dels símbols al text xifrat. Cadascun dels símbols apareixerà aproximadament un 1 % de les vegades. Si alguns dels símbols apareixen més que uns altres, aleshores el xifratge podrà atacar-se via anàlisi de freqüència.

Per xifrar un missatge, escriu el missatge a la caixa amb l'etiqueta "Text" i fes clic sobre el botó on diu "Xifrar text".